redacció: 93 624 25 17 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona Publicació quinzenal · 23 d’abril de 2014 · Núm.39 · www.liniagracia.cat

líniagràcia

Educació pàg 9Comencen les obres del’aparcament soterranide l’Escola l’Univers

Urbanisme pàg 4El Districte impulsala remodelació de sisplaces emblemàtiques

Comunicació pàg 9Línia Gràcia passa a serquinzenal a partir d’avui

Esports pàg 13L’Europa busca assegurar-sel’ascens contra el Vilafranca

La contaminació a Gràciaés de les més altes de la ciutat

La pol·lució de l’aire a l’estació de mesura del districte supera alguns límits saludables i fins i tot legals pàg 3

Un dia per llegir i estimar

pàg 8

Entrevista pàg 12Recasens: “El comerçpodrà aprofitar encaramés el turisme”

Reconeixement pàg 8Ricard Estruch repel Premi d’HonorVila de Gràcia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 23 abril 2014líniagràcia.cat

3 | En Portada 23 abril 2014 líniagràcia.cat

L’amenaça de la contaminació» La pol·lució de l’aire a Gràcia és preocupant i supera alguns límits saludables i fins i tot legals» La contaminació ambiental causa milions de morts i malalties cada any, també a Catalunya

Cada any moren al món uns 4 mi-lions de persones per culpa de lacontaminació. Són xifres de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS) que posen de manifest quela contaminació atmosfèrica és unproblema, i greu, que està sobrela taula. Tot i els intents políticsper reduir els nivells de pol·lució,la situació segueix sent preocu-pant i es troba lluny d’aconseguirla sostenibilitat.

L’OMS alerta que una vuitenapart de les morts mundials que esprodueixen cada any tenen rela-ció directa amb la contaminacióde l’aire, ja sigui a l’interior de lescases (4,3 milions estimats demorts) o ambiental (3,7 milionsestimats de morts). Aquesta últi-ma és molt present a les grans ciu-

tats i àrees metropolitanes. Lespartícules i agents contaminantssón substàncies molt nocives, jaque s’inhalen amb la respiració.S’ha comprovat que hi ha relacióentre l’exposició a la pol·lució i les

malalties cardiovasculars, el càn-cer i les malalties respiratòries.

Aquest és un problema queafecta, sobretot, els països d’in-gressos baixos i mitjans a les re-gions de l’Àsia Sud-oriental i delPacífic Occidental, però que enmenor mesura també és ben pre-sent al nostre país. Segons diver-

sos estudis europeus, a l’Estat hiha unes 20.000 morts prematu-res per la contaminació de l’aire.Els ecologistes ja fa temps que avi-sen que aquest és un problemagreu i que l’aire que respirem dis-ta molt del que seria recomanable.

UN PROBLEMA PROPERUn informe de l’organització Eco-logistes en Acció sobre la qualitatde l’aire el 2012 revela que a totCatalunya es van superar els va-lors anuals i diaris recomanats perl’OMS de diverses partícules con-taminants i, en algunes estacionsde mesura, també els límits legals.De fet, les pitjors dades es van re-collir a l’àrea de Barcelona.

La Comissió Europea ha ela-borat una legislació que regula iestableix límits legals en els valorsde concentració de diòxid de car-boni, diòxid de nitrogen (NO2),partícules fines en suspensió a l’ai-re (PM10 i PM2,5), ozó troposfè-

ric (O3) i diòxid de sofre (SO2), lessubstàncies contaminants méspresents a Catalunya. A banda dela regulació legal, l’OMS tambémarca uns límits, més exigents,sobre els nivells de contaminació

de l’aire, en funció del que consi-dera saludable.

A Barcelona hi ha diversesestacions que mesuren la qualitatde l’aire. A totes elles el 2012 esvan superar els valors mitjansanuals recomanats de PM10 iPM2,5. De fet, l’OMS recomanaque no se superi el valor límit dia-

ri de PM2,5 (25 μg/m3) més de 3dies l’any, i a les estacions del Po-blenou, la Plaça Universitat i la deGràcia-Sant Gervasi es van su-perar 76, 70 i 66 dies respectiva-ment. També a Gràcia es van re-gistrar els valors anuals més ele-vats de NO2 de tot el país, moltper sobre dels límits legals. En di-verses estacions pròximes tambées van sobrepassar els límits re-comanats d’O3. Això fa que l’àreametropolitana de Barcelona, i eldistricte, presentin una situaciómolt preocupant, en gran part perculpa de la concentració industriali de trànsit rodat.

Ecologistes en acció, a més,denuncia que actualment no exis-teix un pla d’actuació efectiu perreduir els nivells de contaminacióa la zona, fet que considera una“falta de compromís de les admi-nistracions catalanes”. La conta-minació és ja un problema i, so-bretot, una amenaça per al futur.

Joaquim Gómez RibasGRÀCIA

La concentració de cotxes i l’activitat industrial són les principals causes de contaminació atmosfèrica. Foto: Arxiu

Moren 3,7 milions de persones al mónper la contaminació

de l’aire cada any

L’OMS considera la pol·lució

ambiental com unagent cancerigen

23 abril 2014

Districte| 4

líniagràcia.cat

Rentat de cara a sis places» Abans que finalitzi el 2014, sis espais emblemàtics del districte lluiran un aspecte renovat

» Les obres tenen com a objectiu principal reordenar i conciliar els diferents usos de les places

PATRIMONI4 Hi ha indrets ur-bans que tenen una càrrega emo-cional i històrica innegable. Und’aquests espais és la plaça delDiamant, protagonista d’obres li-teràries i de moments difícils dela història del país. Per aquestaraó, la renovació d’aquesta pla-ça s’ha treballat conjuntamentamb el Taller d’Història de Grà-cia i la Fundació Mercè Rodore-da. Per una banda, la intervencióurbana preveu reordenar el mo-biliari urbà, augmentar el nom-

bre d’arbres i redissenyar els ba-dalots, les portes d’accés als re-fugis antiaeris de la guerra que esconserven en aquesta plaça.

Segons Josep Maria Contel,vicepresident del Taller d’Histò-ria, l’objectiu és “fer un monu-ment amb escrits de la novel·laLa Plaça del Diamant i d’expe-riències de gent que va patir elsbombardejos”. Per altra banda,i a petició dels veïns, es durà a ter-me la restauració de l’esculturade la Colometa.

Cinc de les places es troben a la Vila de Gràcia i una al Camp d’en Grassot. Fotos: Ajuntament

Les places són un punt de troba-da clau en qualsevol tipus deciutat o població. Però en el cas deGràcia, les places són elementsamb vida pròpia que mai des-cansen. Per tal d’evitar o alleu-gerir el fort impacte que general’ús gairebé ininterromput d’a-quests espais per part de la po-blació, el Districte de Gràcia por-ta mesos renovant algunes de lesseves places. Unes obres quequedaran enllestides abans que fi-nalitzi aquest any 2014.

Les places on s’està treba-llant són les del Diamant, deGal·la Placídia, del Sol, de Lessepsi de Dones del 36, a la Vila de Grà-cia, i de la Sedeta al barri delCamp d’en Grassot. Les actua-cions que s’estan duent a termeen aquests espais –algunes de lesquals ja encaren la seva fase final–

s’han dissenyat amb l’objectiude crear un espai públic renovat,amb una reordenació del mobi-liari urbà i la generació de siner-gies entre els diferents usos ques’hi duen a terme diàriament.

Pel que fa a la plaça de la Se-deta, les obres de renovació d’a-quest espai van començar al no-

vembre i es calcula que estaranenllestides pròximament. L’ob-jectiu principal d’aquesta actua-ció és convertir aquesta plaça enel punt neuràlgic del barri delCamp d’en Grassot i instal·lar-hiun equipament social en una fu-tura fase d’obres.

En el cas de la remodelació de

la plaça Gal·la Placídia, en marxades de l’octubre, es vol guanyar untotal de 1.665 metres quadrats desuperfície útil per als vianants.

La plaça del Sol serà objected’una intervenció basada en la re-novació del mobiliari urbà, queinclou els escocells, l’arbrat i lesescales d’accés a l’aparcamentque hi ha al subsòl. Aquesta in-tervenció es realitzarà durantl’últim trimestre de l’any.

Les obres de la plaça de lesDones del 36 van estar motivadesper la necessitat de renovar el sis-tema de clavegueram, que pro-vocava filtracions d’aigua. En elcas de la plaça de Lesseps, elcompromís del Departament deTerritori de la Generalitat de res-tituir l’espai ocupat per la Línia 9ha permès al Districte dur a ter-me diverses accions definitives al’espai, amb l’objectiu de millorar-lo d’acord amb les demandesdels veïns. Tot plegat, un conjuntde mesures que intenten millorarla trama urbana de Gràcia.

Un indret de memòria

Les obres pretenenmillorar la tramaurbana de Gràcia

RedaccióGRÀCIA

Consens | Un procés de col·laboracióTotes les obres programades a les places del districte de Gràcia

s’han dissenyat conjuntament entre els serveis tècnics del consistori i veïns i comerciants de la zona, una tasca conjunta que ha servit per

detectar les mancances i les necessitats de cadascun d’aquests espais.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 23 abril 2014 líniagràcia.cat

| 6Opinió23 abril 2014líniagràcia.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@JordiArmenteras: Marta Rovira des-col·loca Rajoy i Soraya Sáenz saludant-losi donant-los la mà. Això tampoc passa maial Congrés espanyol.

@maitefernandezf: “Los gitanos tenemosun país que es el mundo, pero nos faltaesta cohesión social e inclusión en él”. #DiaPobleGitano.

@rubenuria: Este Barça le ha dado mu-cho al fútbol, no parece justo cebarse, perosi desea seguir en la élite, necesita au-tocrítica y humildad.

Fa temps que vull escriure perquècada dia al·lucino més amb cosesque sento a la tele. Sembla que labandera catalana ja no sigui la se-nyera, que sigui l’estelada. Que elscatalans vivim immersos dins d’unambient d’hostil entre catalans detota la vida i “nous” catalans. ERCdient que Catalunya serà inde-pendent o no serà, el PP dient quedefensaran la integritat d’Espanyaa tota costa, fins i tot si cal trauranels tancs, CiU que sí o sí es fa el re-ferèndum... A mi em sembla totuna pel·lícula de mal gust. Però elsdies passen i jo continuo sense fei-na i ja no cobro l’atur, la sanitat ésde pena, i l’educació pública i gra-tuïta és una utopia... Però, men-trestant, ERC passejant la bande-reta, com si amb la bandera jo po-gués arribar a final de mes, o po-gués escalfar un plat de menjar perpoder dinar calent, o pagués els lli-bres de text del meu fill. Insinuenque hem de morir per defensar untros de roba? Jo sóc català com elque més, però si us plau, baixeu ala terra i poseu-vos a treballar, si-gueu seriosos, rigorosos i sensiblesamb les persones.

4Peus a terraper Marc López

El 8 d’abril, els tres diputatscatalans van ser molt i moltprudents a l’hora d’exposar elsseus arguments per demanarel traspàs de la competènciaper fer el referèndum i l’actitudque van tenir durant la sessiódel Congrés. M’imagino quetots tres estarien pensant men-tre escoltaven les intervencionsdels altres partits: I per què noparlem de República i que ensvolem treure de sobre una mo-narquia obsoleta, que no éspresentable?

Què hem de dir d’un exèr-cit, garant de la unitat d’Es-panya segons la Constitució,que nosaltres no volem tenir?Per què no deixem als dipu-tats del PSC en evidència pervotar en contra de la nostraproposta? Els diem que volemun diàleg entre iguals i no desuperior a inferior? Com po-dríem dir- li “cul d’olla” a lasenyora Rosa Díez sense quees notés gaire? Què els diríemals diputats, que van aplaudirfervorosament, al final de la

sessió? Com dir-los a totaaquesta bona gent que ja hanfet tard i que tot això d’avui ésun pur tràmit? Perquè no ensaixequem i fotem el campd’una vegada quan ens tocaaguantar un devessall de fan-farronades? Amb quina caraens hem de quedar quan men-teixen, desafien i ens menys-preen? Ens mosseguem lallengua o deixem anar tot elque ens omple el pap? I si ensposem unes plomes al cap ifem el ball de la pluja? Anemal logopeda perquè no se’nsnoti l’accent català?

Les fronteres territorials estraspassen com si res, les queno hi ha manera de traspassarsón les ideològiques! Parlem deprincipis democràtics i no delegalitat! Ens estimen tant, queamb l’abraçada ens escanyen!Ara que ETA ha plegat, que-dem nosaltres com a cap deturc! Som aquí com a ciutadansde Catalunya i no com a súbditsd’Espanya! KEEP CALM? Pot-ser massa!

#AquestAnyTampoc#QueN’Aprenguin!

4Van ser prudentsper Jordi Lleal

#DiaPobleGitano

Només per un instant tots elscatalans ens hauríem de posara la pell del president Mas quanfa dies a la catedral de l’Almu-dena va haver d'escoltar deRouco Varela dir allò que "al-gunes actituds poden causaruna guerra civil". És veritat queel polític es converteix en un es-tadista quan comença a pensaren les properes generacions i noen les pròximes eleccions. I permolt que alguns (intentin) cru-cificar-lo, s’ha de reconèixerque l’home té talla política, nonomés per haver iniciat un pro-cés impecable, pacífic i total-ment democràtic, sinó per norespondre estomacalment aaquest inefable capellà que escreu amb el dret diví d’enviarromanços maltractant de pas lamemòria històrica de manerabarroera.

Sóc dels que pensen que di-marts 8 d’abril, al Congrés delsDiputats de Madrid, molts in-decisos catalans ho van veuremés clar i es van passar al campindependentista. I ho van ferperquè no tenen por de la mor-fologia de la paraula ni del malús que es fa d’ella, ni de les porshistòriques ni dels fantasmes,ni de les analogies malintencio-nades ni tampoc de l’amenaçade “vagar fuera d’Europa porlos siglos de los siglos”. Aquelldia es va produir un punt d’in-flexió perquè una nodrida re-presentació transversal delParlament de Catalunya es vapresentar al Congrés espanyolamb enormes dosis de sentitcomú, diàleg i expressió de lli-bertat. I van tornar amb un NOcom una catedral que en el fons

és un gran SÍ, ple de legitimitatmoral, ètica i política per seguirlluitant de l'única manera queho sabem fer els catalans: ambarguments sòlids, revalidats ales urnes i expressats al carrerde manera pacífica.

El 8 d’abril va ser un grandia. Sabíem el resultat deldebat perquè el PP i el PSOEja havien deixat clar que im-pedirien que prosperés la de-manda del Parlament i fostransferida a la Generalitat lacompetència de poder orga-nitzar un referèndum (no vin-culant) utilitzant l’article 150.2de la Constitució. Però la so-lemnització del NO a una lec-tura flexible de la mateixaConstitució espanyola seràcontemplat amb preocupacióper la comunitat internacionali per molts espanyols que noes deixen triturar pel rodet bi-partidista. Escocesos i quebe-quesos ja ens miraran ambperplexitat i Brussel·les podràcontemplar des de la seva cal-culada passivitat el grau de de-mocràcia del qual gaudim aquí,ara que tothom alava les ex-èquies d’Adolfo Suárez per en-grandir la figura del Monarca(Pilar Urbano, Jordi Évole i al-guns més, al marge).

Si l’èxit no és definitiu i elfracàs no és fatídic, el quecompta és el valor per conti-nuar. I això és el que vam ferl’endemà, dia 9 d’abril, i el se-güent i tots els que han vingut ivindran. Treballar per deixar desomiar desperts i poder veurenous horitzons. Poesia, a part…Siguem optimistes, perquè noser-ho serveix de ben poc.

per David Centol, Editor del Grup Comunicació 21

4No han entès res

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcia.cat Dipòsit legal: B.43219-2010

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 23 abril 2014 líniagràcia.cat

4Caldrà que fem política

Opinió en 140 caràcters

@MireiaMiquel: Què bé li va a Rosa Díezsortir a parlar d'això. És un 99% de la sevacampanya electoral. Com peix a l'aigua.#Congrésespanyol.

@neusmunte: Unanimitat al @parlament_cat.Creació d’una comissió d'estudi de la transiciócap a la @ReformaHorària. Bona feina @fa-bianmohedano i molts altres!

@maldinisport: Se puede dudar del es-tado de forma de algunos jugadores, perode lo que no se puede dudar es del estilode este Barcelona. Eso jamás.

Un diari obert

Digueu-me paranoic si voleu. I que nose m’atabali el galliner, però hi ha unrum-rum que mireu… em fa tenir unacosa per dins, un no sé què tinc… ja hodeia aquell que la paranoia és la menysdolenta de les malalties mentals. Peròquè voleu que us digui? Res? Voleu quecalli? Doncs no. Ho sento però el verbcallar no existeix en el diccionari Sa-valls-Realitat, Realitat-Savalls.

A la vida hi ha “marcadors”. Sí, sí…com quan vas al metge a que et com-provi això o allò altre i et destrueixen to-tes les teves intimitats. El que busquensón “marcadors” per tal de prohibir-teel que més t’agradi mentre intenten pre-veure el mal del que has de morir –comtothom–. Les dones –que com deia enCapri són molt més intel·ligents que elshomes– són les mega-expertes mun-dials de la visió lateral a la recerca de“marcadors”.

Sento revelar als lectors masculinsun secret de calibre similar al d’“els reissón els pares”: Elles ho saben! Ho sa-ben abans. No cal que us escarrasseuamb flors i llaminadures, amb amabi-litats desfermades, amb sortides deguió i seguiment dels consells del Cos-mopolitan per crear l’ambient ade-quat… Sigui perquè teniu necessitat ur-gent de completar l’acte matrimonial,sigui perquè heu convidat a quatrebrètols a casa a veure la Champions pelPlus sense tenir en compte que el ma-teix dia hauríeu d’anar a sopar a cal so-

gre… tant li fot! Elles ja ho saben! Quecom va dir la Chenoa: “cuando tú vasyo vengo de allí, cuando yo voy todavíaestás aquí”.

Me n’he anat per les branques, ja hosé… però és que tinc aquest rum-ruma l’estomac… que em fa anar a buscar“marcadors”, i donada la meva predis-posició natural de veure només allò queem plau, recorro a la saviesa en l’anà-lisi de la realitat que em proporciona elbisturí de l’observació que m’han en-senyat a fer servir les dones que m’hanenvoltat al llarg de la vida, i particu-larment la senyora Savalls.

Jo no vull destrempar ningú… peròposeu-vos com us doni la gana, que sien Duran fot setmanes que no piula encontra és que ens ha fotut un tracte rec-tal sense que ens n’adonéssim. Que sinomés fan que explicar-me que han vistla Soraya amb aquest pel carrer, oamb aquells sopant allà, és que hi ha re-unió de pastors, i ja sabeu allò de “re-unió de pastors… ovella morta”.

A mi no em preocupen gens elsbrams de Madrid. Em preocupa més elseu silenci. No m’atabala en Lara, elFreixenetu, o en Juanitu-ondes-abri-llantinades-Rosell… A mi em fa patirquan els Pimecus s’arrepleguen per dirque “ja n’hi ha prou” i aclareixen que ésuna reunió patronal i no de país. M’a-tabala el cuc detector de marcadors,aquesta cosa de l’“estem sortint de lacrisi i no m’atabaleu ara”.

per Carles Savalls

Catalunya és un país sense recursos na-turals més enllà del bon temps i la gas-tronomia. La nostra fortuna ha vingut dela cultura del treball i del comerç. Quinremei! Els nostres millors fills i filles va-ren centrar el seu talent a fer diners d’a-llà on no hi havia més que misèria i im-postos, mentre que en altres països lespersones de qualitat podien fer carreradins les estructures dels seus estats, coma polítics, militars, diplomàtics o aca-dèmics. Aquí ens vàrem posar a fer du-ros, que Déu estreny, però no ofega.

Probablement Weber hauria d’haverestudiat el cas dels catalans quan parlavad’una moral protestant simbiòtica ambel capitalisme, perquè l’esforç, la meri-tocràcia i la recompensa en vida del tre-ball ben fet han estat els pilars de la Ca-talunya moderna. Almenys és el tipus deliteratura d’autobombo que hem assi-milat com a indestriable de com som,dins la nostra societat de senyors Este-ve, botiguers i menestrals. I que baixiDéu i m’ho negui, però és un autoretrat

que ens encigala d’allò més per molt pe-tit burgès que sigui.

Dit això, i si sumem a la nostra equa-ció definitòria que les elits ciutadanes vanmorir o es van exiliar el 1714 –un exili del10% de la població més compromesa ambles llibertats del Principat ens va deixarescapçats durant dos segles– no és d’es-tranyar que siguem un país, com a mínim,irreverent amb el poder, que fins fa qua-tre dies ha estat sempre foraster. Alme-nys, fins que va arribar l’autonomiaaquesta de fireta i vàrem donar feina alsnostres propis corruptes de tots els colorspolítics. Els catalans, perdedors de tot iamb unes elits sorgides de l’esforç delsseus avis o besavis (que no d’ells, que jano cola) hem encapçalat totes, absoluta-ment totes, les reformes socials que hanentrat a la pell de brau.

Penso que, molt equivocadament, leshem assimilat com a nostres i les hemtraslladat pedagògicament als espany-ols, intentant posar el seny davant de lainjustícia. I així estem...

No ens podem arronsar de cap de lesmaneres, i menys el president Mas. Talcom li va dir l’empresari farmacèutic Sr.Grífols: -“President, no s’arronsi”. Aracal tirar endavant i recordar que d’aquía la consulta del 9 de novembre tenimmolta feina per fer. Feina política en di-versos àmbits territorials, feina de pres-sió política i de convenciment cívic.

Tenim davant nostre unes eleccionseuropees molt importants i un Onze deSetembre que ha de tornar a ser histò-ric. I enmig d’aquests dos esdeveni-ments cabdals tenim un estiu que cal-dria aprofitar al màxim per explicar alsmilers de turistes d’arreu del món queens visiten que actualment els catalanspatim una greu mortificació: el governespanyol, el govern autoritari i postde-mocràtic de Madrid, que no ens vol dei-xar exercir el dret civil més importantde tota democràcia. L’executiu Rajoy noens vol deixar votar amb normalitat. Elpoble de Catalunya ha de prendre cons-ciència que la nostra dependència ambEspanya ja ha tocat fons. Cal tenir benpresent que l’Estat espanyol cada dia

ens tracta pitjor: és més centralista,agressiu i antisocial envers els ciutadansde Catalunya.

Cada dia que passa l’administraciócentral de l’Estat ens imposa unes lleisi prerrogatives inacceptables, que pro-voquen més martiri antisocial i pèrduade qualitat de vida. La societat civil ca-talana, encapçalada per l’ANC, està do-nant un exemple exquisit de saviesa, ci-visme i valentia. Ara és l’hora que totsplegats, institucions –sobretot els Ajun-taments–, partits polítics, sindicats i lagent a títol individual formem un sol cosper tal de fer possible una revolta cata-lana que ha de significar la superació de-finitiva de la dependència als dictats del’altiplà castellà.

Aquesta onada de civisme social ca-talà també hauria d’implicar superar eldiscurs ètnic i antiquat del nacionalis-me espanyol i situar-nos en una nor-malitat política i social, per tal de co-mençar a posar fil a l’agulla als des-equilibris i problemes que neguitegen iaclaparen de debò la nostra estimadanació catalana.

per Josep M. Loste

4La consulta i la dependència

per Àlex Socies

4Reformar els espanyols...

23 abril 2014

Gràcia| 8

líniagràcia.cat

Sant Jordi és una de les festesmés destacades de la ciutat i delpaís. Cada any milers de perso-nes omplen els carrers de Bar-celona i del districte per celebrarla diada del llibre i de la rosa. Pera avui, l’Ajuntament i les entitatshan preparat un seguit d’activi-tats que permetran que tots elsveïns i veïnes de Gràcia trobin l’o-ferta que s’adapta millor als seusgustos.

No hi faltaran, com cada any,les tradicionals parades de ven-da de roses i llibres. Alguns, però,ja van participar i triar el seu lli-bre ahir als mercats d’intercanvide la Plaça de la Vila i de Lesseps.

També a Lesseps, al mercat,hi haurà avui activitat, ja que elscomerciants han organitzat unseguit d’activitats des d’avui i

fins dissabte. Un altre punt ambactivitats aquest matí és el carrerde la Llibertat. Les entitats d’a-quest carrer s’han unit per pro-gramar una lectura de contes i untaller de punts de llibres i xapes.

TROBADA D’IL·LUSTRADORSPer Sant Jordi, Gràcia celebra la7a Trobada d'Il·lustradors al Pla

de Salmerón, un cita pel món dela il·lustració. Aquesta iniciativanascuda l'any 2008 és una fi-nestra del sector de la creaciómolt vinculat al món del llibre ial món editorial. Aquesta troba-da està promoguda per un grupde llibreters i editors de Gràcia icompta amb el suport del Dis-tricte.

Les roses seran les protagonistes de la jornada. Foto: Ajuntament

Gràcia surt al carrer percelebrar la diada de Sant Jordi

» La venda de llibres i roses és la protagonista de la jornada»També es poden fer altres activitats per a tots els gustos i edats

La Casa Vicens obrirà les portes al públic el 2016

URBANISME4La Casa Vicens,obra d’Antoni Gaudí, obrirà coma casa museu el 2016. Així ho haexplicat el banc andorrà Mora-Banc, que ha confirmat que ja hatancat la compra amb la famíliaHerrero-Jover, fins ara propie-tària de la finca.

L’entitat financera informaque ara comença un procés derestauració de l’edifici de 1.200metres quadrats. Unes obresque començaran en un terminid’entre 6 i 8 mesos i que s’aca-

baran en 24 mesos, quan s’obriràal públic.

La Casa Vicens, ubicada alcarrer de les Carolines de la Vilade Gràcia, està declarada mo-nument històric per l’Estat es-panyol i patrimoni de la huma-nitat per la UNESCO. Va ser laprimera gran obra de Gaudí i esva construir entre els anys 1883i 1888.

El banc també ha informatque buscarà un operador cultu-ral per gestionar l’equipament.

GUARDONS4El president de laFundació Festa Major de Gràcia,Ricard Estruch, ha rebut el Pre-mi d’Honor Vila de Gràcia. ElDistricte vol reconèixer la sevafeina en favor de la cultura po-pular i per a la Festa Major delbarri. Estruch deixarà la presi-dència el pròxim 28 d’abril, quanes faran eleccions a la Fundació,on serà substituït per Carla Car-bonell, finalment, única candi-data als comicis.

La regidora del Districte de

Gràcia, Maite Fandos, que vafer entrega del guardó el passat9 d’abril, va destacar el com-promís d'Estruch, que “va mésenllà de l’organització de la Fes-ta Major, ja que en Ricard sem-pre ha estat un patriota de cap apeus” i ha estat sempre compro-mès “amb els valors que tradi-cionalment han caracteritzat elsgraciencs i gracienques”.

En un acte conduit per la pe-riodista de TV3 Gemma Ruiz, laXVIII edició dels guardons tam-

bé va reconèixer l'Esbart Comtal-Bastoners de Barcelona, que ce-lebren els seus 50 anys; l'EscolaMontseny, per la seva defensa dela sostenibilitat i el medi ambient;L'escola Lexia, per la millor ini-ciativa pedagògica esportiva, i1001 Dents, Dentistes sobre Ro-des per la millor iniciativa soli-dària. També van ser premiats elrestaurant Casajauna, els Caste-llers de la Vila de Gràcia, Eloi Ba-biano i Josep Maria Contel, i laRevista Or i Flama.

RedaccióGRÀCIA

La façana de la Casa Vicens. Foto: Arxiu

Ricard Estruch, Premi d’Honor

Entitats | Els Lluïsos comencen el trasllat per la reformaEls Lluïsos de Gràcia posen en marxa l’operació de trasllat per poder fer les obres de

reforma. Per això, demanen la col·laboració de tots els graciencs i gracienques. En el que anomenen La gran buidada, dissabte 26 de 10 del matí a 1 del migdia

tothom que vulgui podrà ajudar a fer caixes, llençar material o transportar objectes.

Gràcia9 | 23 abril 2014 líniagràcia.cat

L’Independent inicia novaetapa com a associació culturalCOMUNICACIÓ4El mes passat,L’Independent de Gràcia va ini-ciar una nova etapa en la qual l’e-ditora ja no és DeBarris, sinó larecent creada Associació Cultu-ral l’Independent de Gràcia, im-pulsada per una trentena de per-sones entre periodistes i mem-bres de la societat civil i política.

El president del consell edi-torial és Jordi Fortuny, periodis-ta de TV3 i exdirector d’El Temps,

i l’objectiu és arribar als 200 so-cis abans d’acabar l’any (la quo-ta per formar-ne part és de 10 eu-ros mensuals). El director de lacapçalera continua sent Albert Ba-lanzà, que també està al consell.

Entre els nous projectes de lapublicació, creada fa 14 anys, hiha l’obertura d’una botiga deGràcia i la posada en marxa d’u-na campanya de captació debons de participació.

Línia Gràciapassa a serquinzenal a partir d’avui

GRÀCIA4A partir d’avui, dia deSant Jordi, el periòdic Línia Grà-cia serà quinzenal. La publicacióha assolit totes les fites que es vaproposar en el seu naixement el2010 i en aquests moments ja ésun periòdic consolidat als diver-sos barris del districte de Gràcia.

En aquests tres anys, la pu-blicació ha mantingut un fortarrelament amb els lectors, sentuna capçalera innovadora, i hadotat Gràcia d’un vehicle de co-municació que proposa un puntde vista diferent i que vertebra icohesiona tots els barris del dis-tricte més enllà de la Vila –mal-grat que aquesta hi té un pes des-tacat per raons òbvies–.

El periòdic té una forta vin-culació amb la informació del pe-tit comerç i dels mercats i tam-bé una especial cura de l’actua-litat associativa i esportiva deldistricte. Una vinculació quequeda reflectida edició rere edi-ció a les seves pàgines.

Amb el canvi de periodicitatde mensual a quinzenal, el pe-riòdic podrà potenciar encaramés aquest arrelament, ambuna distribució regular, publi-cant-se cada divendres alter-nat. Amb la publicació quinzenalde Línia Gràcia es reforça tam-bé la xarxa Línia Barcelona,amb presència als altres noudistrictes de la ciutat.

La construcció de l’Escola l’U-nivers ja està una mica més aprop. A principis de mes van co-mençar els treballs de construc-ció de l’aparcament soterrat del’espai que ocuparà el centre, enun solar entre els carrers deBailén i Quedevedo. Unes obresque han començat amb el tras-llat d'una estació transformado-ra i el desmuntatge de la zonad'esbarjo de gossos del carrerQuevedo, que s’ha traslladat a unpetit solar de la Travessera.

La construcció de l’aparca-ment és un pas previ i impres-cindible per poder començar aedificar l’escola. De fet, un cops’instal·li la llosa que cobrirà l’a-parcament, podran començarels treballs per al futur centre,que assumirà l’Ajuntament i delqual se n’està redactat el projecteexecutiu. Aquesta escola és unallarga reivindicació dels veïns.Actualment, està ubicada de for-ma provisional en mòduls pre-fabricats situats a la plaça del Po-ble Romaní.

Segons la regidora de Gràcia,Maite Fandos, la construcció de

l’aparcament “és el pas definitiuindispensable que ens permet ferun gran pas endavant en el pro-jecte de l'escola”.

NOUS ESPAIS ALS BARRISEn els últims dies s’han obert iprojectat més espais d’ús veïnal.D’una banda, fa unes setmanesl’Ajuntament va anunciar la in-tenció d’ampliar els jardins delMestre Balcells, situats entre elscarrers Sant Salvador, el deVerntallat i el passatge Frigola.Es tracta de 400 metres quadratsmés de zona verda gràcies a la in-

corporació de dos solars adja-cents expropiats recentment.

D’altra banda s’ha recuperatl’antiga Font Rúbia, al barri delColl, i s’ha habilitat una petitaplaça a l’entorn. Aquest espai, si-tuat entre els carrers Tirso i Por-tell, on antigament s’hi trobava laFont Rúbia, s’ha transformat enuna plaça a l’alçada del carrer Tir-so, des d’on surt una escala finsal carrer Portell. També s’ha ins-tal·lat el restaurat plafó ceràmicque decorava la Font Rúbia desde l’any 1807 i que representa laMare de Déu del Coll.

El solar on s’ubicarà l’Escola l’Univers. Foto: Arxiu

Les obres de l’aparcamentsoterrani de l’Univers, en marxa

RedaccióGRÀCIA

23 abril 2014

Comerç| 10

líniagràcia.cat

La Fundació Barcelona Comerçva presentar el passat diven-dres dia 11 d’abril l’Indicador delComerç de Barcelona (ICoB),un estudi encarregat a ESADEi que ha recollit els resultats delprimer trimestre del comerçbarceloní i les intencions dels co-merciants davant la nova lleid’horaris comercials aprovadadurant el mes de febrer.

Tot i que les vendes han cai-gut un 1,4%, els comerciants jacomencen a veure “un punt dellum al final del túnel”, segons in-dica Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.L’optimisme és degut al fet quela caiguda de les vendes no ha es-tat tan pronunciada com ho vaser durant els primers mesos de2012 i 2013.

En aquest sentit, el regidor deComerç, Consum i Mercats, Rai-mond Blasi, assegura que “el sec-tor del comerç està liderant la re-cuperació de la ciutat”.

BONES EXPECTATIVESSegons el que es desprèn de l’in-forme de l’ICoB del primer tri-mestre de 2014, els comerciantscreuen que els consumidors com-praran més de cara al pròxim tri-

mestre i que les vendes augmen-taran. Tanmateix, la seva preo-cupació sobre el descens delspreus –la temuda deflació– es fapalesa a l’estudi.

Pel que fa a la nova llei d’ho-raris, un 44,9% dels comerciantspreguntats afirmen que no obri-ran cap dia festiu durant els me-sos d’estiu, mentre que només el21% té la intenció d’aixecar lespersianes durant tots ells.

Gairebé la meitat dels comerciants no obriran els festius a l’estiu. Foto: Arxiu

Frenada a la caiguda de lesvendes el primer trimestre

» L’ICoB destaca una lleu millora dels resultats respecte a l’any passat» Vicenç Gasca, Fundació Barcelona Comerç: “la llum al final del túnel”

Tot a punt per a la Festa delcomerç de Gran de Gràcia

FIRA4Amb l’arribada de la pri-mavera i el bon temps, l’Asso-ciació de Comerciants Gran deGràcia celebrarà la tradicionalFesta del comerç al carrer elpròxim dissabte 10 de maig.

El carrer Gran de Gràcias’omplirà, durant tota la jornada,d’activitats lúdiques per a tots elspúblics. Per a aquest motiu, elvial quedarà tancat durant tot eldissabte. “Mostres com aquestaajuden a dinamitzar el comerç iel mateix barri”, assegura a Línia

GràciaClàudia Gallés, membrede la junta de l’Associació de Co-merciants Gran de Gràcia.

Durant tot el dia, Gran deGràcia serà l’escenari d’activi-tats infantils diverses, ball deswing i la presència dels Ge-gants de Gràcia. A més, la Festadel comerç al carrer Gran deGràcia comptarà amb la presèn-cia de diversos artesans vingutsd’arreu del país. Una oportunitatperfecta per donar la benvingu-da al bon temps.

MERCATS4La regidoria de Co-merç, Mercats i Consum haobert una línia de subvencionsa les associacions de venedorsdels mercats de Barcelona queparticipin en activitats de dina-mització i promoció conjunta-ment amb els eixos comercials alllarg d’aquest 2014.

Aquesta mesura, tal com in-forma el consistori, té l’objectiude potenciar la col·laboració en-tre els comerços dels mercats il’activitat dels eixos comercials.

“És un primer pas de la voluntatdel govern municipal perquè lesassociacions de venedors de mer-cats i els eixos puguin interrela-cionar-se per millorar la sevacompetitivitat, en benefici delcomerç de la ciutat”, explica Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

Per tal de rebre la subvenció,s’han de detallar les accions decol·laboració que es volen dur aterme entre els eixos i els mer-cats, justificar els seus objectiusi fer una previsió quantitativa i

qualitativa de l’impacte previstper tal de dur a terme els pro-jectes de dinamització.

L’Institut Municipal de Mer-cats destinarà un import de70.000 euros a aquestes sub-vencions. La dotació econòmicaper a cada associació de comer-ciants que presenti una sol·lici-tud i projecte serà del 50% delcost del conjunt d’accions quecontemplin durant aquest any2014, amb un màxim de 7.000euros en total.

RedaccióGRÀCIA

Es donarà la benvinguda al bon temps amb una festa de comerç. Foto: Arxiu

Vincular els eixos i els mercats

El consistori vol potenciar la relació entre eixos i mercats. Foto: Mercats BCN

Denúncia | El Gremi de Flequers alerta sobre la proliferació del pa industrialEl Gremi de Flequers alerta en un comunicat que “la bombolla dels forns acabarà esclatant”, a causa de la

proliferació d’establiments que venen pa industrial, un producte que genera beneficis per a les botigues. Des del gremi es denuncia que no existeix prou demanda per a la quantitat de pa industrial que es

produeix i demana que s’informi els consumidors sobre la procedència del pa que compren.

11 | Comerç 23 abril 2014 líniagràcia.cat

El Districte de Gràcia ha im-pulsat un mapa de situació delscomerços regentats per jovesmenors de 35 anys. L’objectiu ésque els joves graciencs coneguinencara més els comerços tambéde joves. S’han editat 750 díp-tics que es poden trobar al Puntd’Informació Juvenil, al carrerGran de Gràcia, 190.

Segons el conseller de Co-merç del Districte, Esteve Suñé,el que es pretén és “unir clientsi comerciants d’una mateixa ge-neració”. “Per als joves, conèixercom altres joves han tirat enda-vant negocis propis arriscats ésmolt motivador”, afirma.

A més dels díptics, el mapatambé es pot consultar telemà-ticament al web del Punt d’In-formació Juvenil de Gràcia.Amb aquest suport en línia espretén ampliar el mapa a me-sura que més comerços s’hi vul-guin anar afegint.

La Carolina Simón té 33anys i en fa tres que va obrir labotiga GreenLifeStyle al carrerTorrent de l’Olla, 95. Hi venroba ecològica de diferents dis-senyadors independents. El seuestabliment és un dels trentaque apareixen al nou mapa decomerços regentats per jovesmenors de 35 anys.

El mapa elaborat també hade servir, en un futur immediat,com a eina educativa. Així hoexplica l’Ajuntament en un co-municat. De fet, el Districte deGràcia ja ha començat a parlaramb directors d’instituts per-què, el pròxim curs, alumnes de3r d’ESO visitin aquests co-merços, dins l’assignatura d’em-prenedoria. D’aquesta manera

rebrien consells dels propieta-ris i coneixerien models de ne-goci nous i innovadors.

Una parada obligatòria enaquesta ruta educativa podriaser el Iorana, al carrer Diluvi,10. Es tracta d’un espai com-partit per creadors que exposenels seus materials per vendre’ls.La propietària i impulsora delnegoci, Neus Julià, creu queactivitats educatives com la pro-posada ajudarien molt els jovesempresaris. “Quan estava co-mençant m’hagués anat molt bésaber quatre pinzellades sobretemes que en un principi sem-blen molt complicats de solu-cionar i, finalment, t’adonesque amb la informació adequa-da tot és molt més senzill”, ex-plica Julià.

Amb iniciatives com aques-ta, el Districte pretén donar su-port i impulsar el comerç de pro-ximitat, molt tocat per la crisi, enun territori on tradicionalmentsempre ha tingut una impor-tància destacada. El mapa ques’ha impulsat ha de ser una einamés per capgirar la situació.

Terra de joves emprenedors» El Districte impulsa un mapa de situació dels comerços regentats per joves menors de 35 anys

» La iniciativa també ha de servir, en un futur, com a eina educativa d’emprenedoria

FORMACIÓ4 A banda de lapromoció, la formació és una al-tra eina clau per combatre la cri-si econòmica. En aquest sentit,i tal com va explicar Línia Grà-cia en l’última edició, ja està enmarxa la segona edició d’Obertal Futur, el programa de for-mació de suport al comerç, ambnous continguts adaptats a lesnecessitats més actuals.

A Gràcia, les càpsules for-matives es desenvolupen a la seudel Districte i, en total, s’impar-teixen 7 mòduls orientats a fi-delitzar la clientela, a saber uti-litzar les noves tecnologies i aaprendre tècniques de màrque-ting. Més concretament, els co-merciants poden elegir 4 itine-raris diferents: És el moment defer canvis, Economia i finances,Màrqueting digital sectorial iSoftware de gestió empresarial.Tot plegat, una bona oportuni-tat per formar-se gratuïtament.

‘Obert al futur’, en marxa

A Gràcia hi ha molts comerços regentats per joves menors de 35 anys. Fotos: Ajuntament

Es vol “unir clients i comerciants d’unamateixa generació”

RedaccióGRÀCIA

23 abril 2014

Entrevista| 12

líniagràcia.cat

Barcelona ha estat guardo-nada com a millor ciutatdel sud d'Europa en pro-

moció econòmica. Què significaaquest reconeixement per a laciutat i per a la feina feta pel Con-sistori?El premi de fDi Magazine –re-vista pertanyent al grup Finan-cial Times– és sens dubte unagran satisfacció per la ciutat i peraquest Govern municipal. Re-presenta el reconeixement d'unprestigiós jurat internacional a laintensa activitat que estem duenta terme per presentar al món elgran potencial econòmic i els ac-tius que fan de Barcelona un des-tí idoni per realitzar negocis iatraure inversions. A més, elguardó ens situa en quart lloc enel rànquing de promoció econò-mica de totes les ciutats euro-pees, només per darrere de Lon-dres, Hèlsinki i Dublín. Des del’Ajuntament estem combinant

les accions de promoció inter-nacional amb l'impuls de sectorsestratègics i d'alt valor afegitque ens permeten situar Barce-lona com a referent indiscutibleen àmbits com el creixementeconòmic, les noves tecnologies,les smart cities, la investigació,la recerca o l’urbanisme. Tota lafeina feta va en la bona direcció,com ho demostren distincionscom aquesta.

D'altra banda, Barcelona tambéha estat nomenada Capital Eu-ropea de la Innovació. Fins aquin punt és important la inno-vació per sortir de la crisi?Són les grans ciutats i les sevesàrees metropolitanes les que es-tan impulsant el creixement eco-nòmic a nivell mundial. Per això,tenim clar que serà Barcelona laque ens traurà de la crisi. En

aquest nou context econòmic, latecnologia i la sostenibilitat hi ju-guen un paper molt important,i no ens podem quedar enrere.Barcelona vol ser el paradigmade la ciutat intel·ligent del futur.Un paradigma que configuratres eixos de futur molt impor-tants: les smart cities, l’economiaverda i l’economia social. Estempromovent un nou model de ferciutat, basat en la tecnologia ique inspira una nova economiade la innovació urbana a nivellmundial.

Darrerament, l'Ajuntament haarribat a un pacte per a la im-plantació dels nous horaris co-mercials. Amb la nova proposta,què hi guanya el comerç?El comerç és un dels sectorsque més ha notat els efectes dela crisi. Com a Govern municipal,sempre hem dit que estaríem alcostat dels comerciants en totmoment i els donaríem suportper prendre decisions que mi-llorin les seves perspectives defutur, sempre i quan generinconsens. L’acord que hem tancatcompta amb el vistiplau dels

principals representants del sec-tor i és un pas endavant en l’im-puls de mesures que reactivinl’activitat econòmica i generinbeneficis als botiguers. A partird’ara, els establiments de la ciu-tat podran obrir els diumengesde juliol i agost i 4 diumengesprevis a esdeveniments ambpunta de visitants. Per tant, do-nem la possibilitat al comerçd’aprofitar encara més l’oportu-nitat de negoci que significa el tu-risme. I, tot plegat, conservant elnostre model comercial de pro-ximitat únic, que promou la co-hesió social als barris i ens fa sin-gulars com a ciutat i com a so-cietat.

Qui serà l'encarregat de vetllarperquè es compleixin els hora-ris? La Guàrdia Urbana?Degut al període de suspensió dela legislació catalana en matèriad'horaris comercials, els darrersmesos s'ha generat incertesa enel sector pel què fa les condicionshoràries a les quals s'haviend'acollir. Per aquest motiu, unapart molt important de la tascade vetllar pel compliment de lallei és la vessant informativa. Pelque fa a la tasca inspectora,comptarà també necessària-ment amb la Guàrdia Urbana,donat que les visites a comerçoses podran fer en dies festius i ales nits.

També s'ha publicat la propostad'obertura en diumenge delscomerços, que enguany seran 9.En funció de què s'han escollit elsdies que no coincideixen ambcap festa del calendari popu-lar? La llei catalana d’horaris co-mercials estableix un total de 10festius a l’any en què els establi-ments poden obrir. D’aquests, encedeix 4 als ajuntaments perlliure designació. En el nostrecas, hem consensuat amb els

comerciants situar-los en esde-veniments que suposen una granafluència de turistes. El primerva ser el 30 de març, el diumen-ge previ al Saló Alimentària, i elsaltres tres seran el 18 de maig,quan tindrem una punta im-portant de creueristes a la ciutat;

el 29 de juny, pel Pride Barcelo-na 2014, i el 14 de setembre,també amb motiu de l’arribadad’un alt nombre de creuers. Elsaltres 6 festius són els ja fixatsper la Generalitat per a tot el te-rritori, que corresponen al 5 i 12de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 dedesembre.

També es preveu que puguinobrir tots els caps de setmana,diumenges i festius de juliol iagost. Perquè s'ha arribat a aques-ta determinació?Estem parlant dels dos mesosamb ocupació hotelera més altai menys demanda interna. Això

afavoreix que augmenti l’activi-tat econòmica dels visitants,sense alterar els hàbits de con-sum actuals dels barcelonins.Cal destacar, a més, que enaquest període l’horari d’ober-tura serà reduït, de 10.00 a14.00 hores. Teníem clar que ha-víem de defensar la conciliaciófamiliar de les persones que tre-ballen al sector, i d’aquesta ma-nera ho aconseguim. A banda, elfet que els establiments obrin no-més al matí fa que l’activitat co-mercial no faci ombra a l’ofertacultural de la ciutat, que majo-ritàriament es realitza a les tar-des, i així un sector no competeixamb l’altre.

Aquesta proposta aparca la vo-luntat d'alguns eixos que, com azona turística, volien tenir enexclusiva la capacitat d'obrir encap de setmana?Tal com ens vam comprometrepúblicament, a la tardor faremun balanç de la mesura, tant pelque fa al seu compliment comper les oportunitats i inconve-nients que es desprenguin de laprimera temporada d'aplicació.Serà llavors quan valorarem elrèdit econòmic que ha generat,així com la seva repercussió enles diferents zones de la ciutat deBarcelona.

“El comerç podràaprofitar encara més el turisme”

Associació de Comerciants Creu Coberta

“Hem de conservarel nostre model

comercial deproximitat únic”

Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament

El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singularde Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert.

L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat. Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

“Barcelona vol serel paradigma de laciutat intel·ligent

del futur”

“Tenim clar quehem de defensar laconciliació familiar

dels botiguers”

Perfil | Una especialista d’EmpresaNascuda a Barcelona, casada i amb tres fills, Sònia Recasens és llicenciada en Ciències Econòmiques i

Empresarials per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat d'Empresa. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 1992. L'any 1999 és escollida regidora de la ciutat, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Des de l'any 2003 ostenta el càrrec de portaveu adjunta del Grup Municipal de CiU al consistori.

13 |

23 abril 2014

Esportslíniagràcia.cat

La temporada arriba al seu final,a aquell moment en què un re-sultat condiciona tot el treball duta terme durant l’any i el valoracom a suficient o insuficient.Avui, dia de Sant Jordi, en l’ho-rari de les grans cites (20 hores),el Nou Sardenya viurà una d’a-questes jornades, on l’Europa esjuga assegurar-se les places d’as-cens a Segona B contra el Vila-franca.

Els del Penedès són un rivalde mitja taula que vénen de per-dre contra el Castelldefels a casaper 1 gol a 2. Ara per ara ocupenla tretzena posició amb 40 punts,i tot i que a priori és un rival as-sequible per a l’Europa, no té lapermanència assegurada.

El conjunt escapulat, per laseva banda, ve d’igualar la gole-

jada més gran de la seva històriaa Tercera, després d’endossarun 1 a 7 a domicili a un històriccom la Grama, que està en horesbaixes. Aquest mateix resultatja el van aconseguir els graciencsl’any 1958 contra l’Horta. A més,aquesta va ser la primera victòriade l’Europa al Nou Camp Muni-cipal de Santa Coloma.

Per al matx contra el Vila-franca, l’Europa podrà comptar

amb el màxim golejador del grup5 de Tercera, el davanter JaviSánchez (20 gols). A l’acabamentdel partit contra la Gramenet, eltècnic escapulat Pedro Dólera varecordar que si l’Europa “guanyaels tres partits a casa” que li que-den, entrarà en el play-off.

Per tal d’engrescar els aficio-nats, l’Europa regalarà entradesa tothom que es digui Jordi i hopugui acreditar amb el DNI.

El Nou Sardenya es prepara per a un partit molt important. Foto: CE Europa

L’Europa busca assegurar-sel’ascens contra el Vilafranca

» Els escapulats són ara mateix tercers a la classificació amb 62 punts» El club gracienc regalarà entrades per al partit d’avui a tots els Jordis

Els culers Huertas i Pullenentrenen amb els Lluïsos

BÀSQUET4Els jugadors del Bar-ça de bàsquet Marcelinho Huer-tas i Jacob Pullen van visitar elsLluïsos de Gràcia a finals demarç per comprovar en primerapersona i donar suport al projecteEncistella amb Gràcia, dissenyatpels integrants dels equips Júniorde l’entitat. Aquesta iniciativaes va materialitzar el passat dia5 d’abril, en una jornada de bàs-quet oberta a tothom que va re-captar fons destinats a la Fun-dació Adsis, una entitat gracien-ca que treballa a favor dels nensi joves en risc d’exclusió.

Pel que fa a la visita dels dosjugadors culers, Huertas i Pullen

van compartir un entrenamentamb els joves integrants delsLluïsos, i van ser rebuts per OriolHosta, president de l’entitat. Amés, durant la visita els espor-tistes van signar autògrafs a totsels joves esportistes i també el Lli-bre d’Or dels Lluïsos. Jacob Pu-llen va regalar la seva samarre-ta a l’Àlex, jugador del pre-in-fantil masculí, per haver encis-tellat des de mig camp.

Per altra banda, els Lluïsosacolliran el pròxim diumenge 27d’abril el II Torneig de BàsquetAdaptat Sant Jordi, on hi parti-ciparan els millors equips debàsquet adaptat de Catalunya.

Més de 600 corredors a lacursa Els 10 Blaus de Gràcia

TRADICIÓ4La tradicional cursaEls 10 Blaus, organitzada pelsCastellers de la Vila de Gràcia elpassat diumenge 30 de març, varegistrar una participació de mésde 600 corredors entre les duesmodalitats de competició queofereix la cursa: la de 5 quilò-metres i la de 10.

Tot i el temps plujós i la cli-matologia adversa, la jornadaes va desenvolupar de manerafestiva, des de la cursa infantil

que va obrir la competició a par-tir de les 9 del matí, fins a les cur-ses dels grans, que van deixarcom a guanyadors Ernest SansRomeu, del Runners Sant Adrià,als 10 quilòmetres amb un cro-nòmetre de 34 minuts i 33 se-gons, i Oriol Barbany, del CNBarcelona, a la cursa dels 5 qui-lòmetres, amb un temps de 16minuts i 44 segons. Una altra jor-nada reexida d’aquesta emble-màtica cursa gracienca.

Prop de 27.000 participants a la Cursa de Bombers

ATLETISME4La 26a edició de laCursa de Bombers de Barcelona,disputada el passat diumenge 12d’abril, va comptar amb la parti-cipació de 27.000 corredors, 40%dels quals van ser dones.

El recorregut va constar de10 quilòmetres i gràcies al bontemps va estar farcit d’especta-dors que van animar els atletesparticipants. Els guanyadors vanser el corredor toledà ÁngelRonco en categoria masculi-

na –amb un temps de 30 minutsi 14 segons–, i Lídia Rodríguezen categoria femenina –que vaaturar el cronòmetre en 34 mi-nuts i 23 segons–.

Tot i l’ambient festiu de lajornada, es va haver de lamen-tar la mort d’un veí de Sant Cu-gat de 44 anys, que va patir unaaturada cardiorespiratòria men-tre corria. La víctima va ser tras-lladada a l’Hospital Clínic, on noes va poder salvar-li la vida.

RedaccióGRÀCIA

Huertas i Pullen van compartir un entrenament amb els joves. Foto: Lluïsos

Condol | Mor Josep ComellasJosep Comellas, Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona el 2010 i fundador

del Club Bàsquet Pedagogium, va morir a finals de març. Comellas va ser reconegut l’any 2010 per la seva dedicació a la promoció i la pràctica de l’esport. Per això, Gràcia

va inaugurar fa pocs mesos un pavelló al carrer Neptú amb el seu nom.

| 14Agenda23 abril 2014líniagràcia.cat

DISSABTE 26 D’ABRIL18:00 Diada bastonera. Amb motiu de la com-

memoració de la Revolta de les Quintes, el ba-rri de la Vila de Gràcia celebra una cercavilai una ballada de bastons, amb lliurament depremis a les colles. / Plaça de la Vila.

A PARTIR DEL 24 D’ABRILDj. 17:00 Mitjançant el taller Viatge a les prò-

ximes exposicions, els participants podran viu-re l’estat de l’art a la ciutat i visitar els dife-rents museus i exposicions que ara mateix s’es-tan exposant. / Centre cívic la Sedeta.

A PARTIR DEL 30 D’ABRILDc. 19:30 El taller Tast i elaboració de cerveses

ensenyarà els seus participants els mètodesque s’utilitzen per elaborar aquesta beguda.Es tastaran també diverses varietats d’a-questa beguda. / Centre cívic El Coll.

FINS AL 30 D’ABRILMatí-Tarda Le Corbusier, un atles de paisatges

moderns. Exposició que mostra la figuraclau de l’arquitectura del segle XX i pretén do-nar a conèixer les múltiples facetes d’aquestarquitecte suís. / Centre cívic la Sedeta.

FINS AL 2 DE MAIGMatí-Tarda Stop accidents Catalunya és una ex-

posició de textos i imatges per sensibilitzarels conductors sobre la necessitat de serprudents al carrer i a les carreteres per evi-tar accidents. / Centre cívic la Sedeta.

DIMARTS 29 D’ABRIL18:00 La natura com a mestra. Activitat infan-

til adreçada a infants a partir de 7 anys queels ensenyarà a valorar el que pot ensenyarla natura. / Biblioteca Vila de Gràcia.

DIMECRES 7 DE MAIG18:00 Benvinguda Primavera és una activitat de

narració de contes adreçada a infants entreels 2 i els 4 anys. Aforament limitat. Conta-contes a càrrec de Gina Clotet. / Biblioteca Vilade Gràcia.

DISSABTE 26 D’ABRIL18:00 La Piscina Sant Jordi acollirà un partit co-

rresponent a la 22a jornada de Divisió d’Ho-nor de waterpolo masculina entre el CN Ca-talunya i el CN Sant Andreu.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Per tal de commemorar el 25è ani-versari de la publicació d’ELMER,aquest taller organitzarà la creació d’unmural comunitari amb un elefant demolts colors. Adreçat a infants a par-tir dels 3 anys. / Biblioteca Vallcarca.

Taller de descobertaFem un mural comunitari

Dj. 24 d’abril a les 18:00

Tallers on es duran a terme rutes diri-gides per la ciutat de Barcelona, ambl’objectiu de descobrir els secrets delsseus barris. La primera sessió tindrà lloca la Sedeta el pròxim 30 d’abril. / Cen-tre cívic La Sedeta.

Ruta històrica La història dels barris

A partir del 30 d’abril

Per Sant Jordi, Gràcia celebra la ja tra-dicional Trobada d’Il·lustradors, una ini-ciativa nascuda l’any 2008 i vinculadaal món del llibre i editorial. Aquest acteestà promocionat per un grup d’editorsi llibreters de Gràcia. / Pla de Salmerón.

Sant Jordi7a Trobada d’Il·lustradors

Dc. 23 d’abril

El CB Coll rep a casa el SE Sant MedirB, en un partit corresponent a la 28ajornada de lliga. Els graciencs tenen l’o-portunitat de sortir de l’última plaçade la classificació. / Creueta del Coll.

Partit de bàsquetCB Coll- SE Sant MedirDs. 26 d’abril a les 19:15

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQ

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 23 abril 2014 líniagràcia.cat

líniagràcia

| 16 23 abril 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 9 de maig