Malàisia és un país situat al continent asiàtic, més concretament a la part sud-est. Consta d’una població de 29 milions d’habitants i la seva capital és Kuala Lumpur. Territorialment es divideix en 13 estats i tres territoris federals i es separa en dues parts, la primera, la de la Xina Meridional i la segona, la de Malàisia Oriental.

Per la seva part, Malàisia va adoptar la forma d’una monarquia constitucional, presidida pel Cap d’Estat Abdul Halim, que va ser escollit el 13 de desembre del 2011. Avui dia, el Primer Ministre és Najib Tun Razak, escollit el 2009 i que pertany al partit polític Barisan Nasional. El sistema de govern es basa en el parlamentarisme de Westminster, provinent de la influència que va exercir durant anys l’imperi britànic.

El que estudiarem a continuació doncs, és com s’ha desenvolupat la transició cap a la formació d’un nou Estat i si podem considerar Malàisia com un regim polític democràtic o per contra, autoritari. Tindrem en compte un factor explicatiu clau i és que des de la seva independència, Malàisia ha estat governada per una coalició multipartidista anomenada Barisan Nasional, que antigament es coneixia com a Aliança. Aquest partit polític és d’ideologia conservadora i fomenta una democràcia islàmica. Per fer aquest estudi agafarem el període de temps, que comprèn els anys 1990 i 2014 i tres tipus de classificació d’un règim polític.

El següent gràfic ens mostra l’evolució d’aquests tres tipus de classificació d’un règim polític a Malàisia:

País Malàisia

Freedom House Polity IV D-D Dataset Freedom House

1990 Free

1991

1992 Not free

1993

1994 Partially Free

1995

1996 Polity IV

1997 Democracia

1998

1999 Dictadura

2000

2001 Anocracia

2002

2003 D-D Dataset

2004 Democracia

2005

2006 Dictadura

2007

2008 Type II 2009 2010 2011 2012 2013 2014

1) Polity IV:

Aquest sistema de classificació d’un règim polític mesura el nivell de democràcia d’un determinat país, a través de l’assignació d’una puntuació, que va del -10 al +10. Les puntuacions de -10 a -6 correspondrien a autocràcies, de -6 a +6 serien anocràcies i per últim, de +6 a +10 serien democràcies.

Segons els autors d’aquest sistema de classificació, Malàisia en el període 1990-2007 es va considerar com una anocràcia, és a dir, en un punt mig entre autocràcia i democràcia. En canvi, en el període 2008-2013 es va considerar aquest país com una democràcia. El canvi en aquesta classificació s’explica per l’ampliació de les llibertats civils i drets polítics a la població. També, el fet que els ciutadans puguin escollir els seus representants de forma efectiva i lliure va suposar un canvi en la classificació de Malàisia.

2) Freedom House:

Aquest sistema de classificació, estableix una escala de 1 a 7, en la qual els països que tenen valors de 1 a 2,5 són considerats com a lliures, els que tenen una puntuació de 3 a 5 són parcialment lliures i finalment, els països amb valors entre 5,5 i 7 es classifiquen com a no lliures. Per tal d’assignar una puntuació a cada règim polític, aquest sistema de classificació té en compte diferents criteris, com la lliure elecció del poder executiu i legislatiu, que hi hagi eleccions obertes i competitives, llibertat de vot, organització i expressió, entre d’altres.

Pel que fa al nostre cas d’estudi, és a dir Malàisia, el sistema de Freedom House considera que del període 1990-2014 aquest país és parcialment lliure. Malgrat això, la puntuació no ha estat sempre la mateixa, podem observar com a finals dels anys 90 la puntuació d’aquest país era de 5, per tant, s’apropava bastant a ser considerat un país no lliure. Durant l’any 2004 la tendència canvia i la puntuació comença a baixar, cosa que indica que el règim polític s’allunya de ser un país no lliure. A partir del següent any, és a dir, del 2005 la puntuació que se li dóna a Malàisia és de 4, la qual es mantindrà fins a l’actualitat.

Com a motius principals, de l’assignació d’una puntuació de 5 a Malàisia durant l’any 2002 per exemple, la web de Freedom House

explica que el govern es dóna un avantatge força gran a les eleccions a través de l’assignació selectiva de fons estatals. A més, s’utilitzen les lleis de seguretat per restringir les llibertats d’expressió i de reunió i els mitjans de comunicació es van utilitzar en clau partidista.

3) Democracy – Dicatorship:

Alvarez i Pzeworski entre d’altres van desenvolupar un nou criteri de classificació dels règims polítics. Un determinat règim es considera una dictadura quan:

- El cap de l’executiu no ha estat escollit- El poder legislatiu no ha estat escollit- No hi ha més d’un partit

A més, hi ha un quart criteri, que classifica un determinat règim polític com un país del tipus 2, que es produeix quan el partit en el poder mai ha perdut unes eleccions.

D’acord amb aquests criteris, Malàisia es classifica com un país del tipus 2, és a dir, en un punt mig entre una democràcia i una dictadura. Això s’explica degut a que el partit del govern de Malàisia, Barisan Nasional mai ha perdut unes eleccions.